dilluns, 7 de febrer del 2011

Teófilo Braga i la construcció ibèrica

Teófilo Braga, president que va ser del govern provisional de la República de Portugal, escrivia abans que es proclamés la República al seu país, a propòsit d'una possible unió d'Espanya i Portugal:

"Si la República a la Península hispànica vol tenir un destí ferm i progressiu haurà de seguir les tendències separatistes, que són immortals, amb la forma disciplinada d'un pacte federatiu, reconstituïnt l'autonomia d'aquests petits Estats de l'Edat Mitja. Quan la República hagi dividit Espanya en els Estats autònoms de Galícia, Astúries, Biscaia, Navarra, Catalunya, Aragó, València, Múrcia, Granada, Andalusia, Extremadura, Castella la Nova, Castella la Vella, i Lleó, llavors només Portugal podrà constituir amb ella una Federació, tenint assegurada la seva independència contra tota annexió ibèrica llavors només podrà constituir, sense obstacles, el Pacte Federal dels Estats lliures peninsulars i ibèrics. El contrari és un absurd, una violència, que no es farà sense vessar sang, i el resultat el qual es veuria destruït poc temps després, com ho va ser al 1640."

I dirigint-se als republicans espanyols, Teófilo Braga hi afegia:

"El règim republicà mentre ambdós països es governin per ells mateixos, no pot, sense viciar la seva essència, atacar el principi de les autonomies nacionals. Gràcies a la República, Espanya serà emancipada, d'aquest unitarisme polític que l'ofega; una nova saba circularà entre les diferents parts que composen aquest país; les seves energies heròiques, les seves capacitats artístiques i científiques trobaran un nou al·licient. I el mateix Portugal, atrofiada per seixanta anys d'un liberalisme bastard, veurà sorgir en el règim republicà els seus nous homes que tindran consciència d'omplir una missió social. Els dos països confederats formaran una potència europea, veritable punt de suport de la Confederació Llatina o occidental, la Federació Ibèrica, tenint com a propòsit una acció comuna, tindran una gran influència internacional sota el triple punt de vista científic, econòmic i jurídic.

És un fet indiscutible que durant els darrers trenta anys, el moviment de secessió a Catalunya —la Portugal de l'Est— ha pres gran increment. Semblava que amb la República, aquest separatisme latent quedaria esvaït, ja que la República cabia esperar que fora federal. Però la no alteració de les bases de l'Estat ha donat, per contra, nova empenta al separatisme català. Seria ridícul pretendre que aquest moviment és artificial. No. Respon a una realitat històrica. El separatisme és la resposta que abaix es dona a l'Estat cesarista, a l'Estat unitari i gendarme. Les raons que fa tres segles varen determinar la separació de Portugal i la insurrecció de Catalunya faran que demà, si la política espanyola no pateix una transformació radical, Catalunya es separi i després Bascònia, Galícia, les Balears...
La nació respon a un procés històric necessari. Abans que el món faci la seva unitat definitiva, abans que desapareguin completament les fronteres —gran idea socialista—, la nació és un esglaó, una part d'aquest grandiós moviment d'integració en l'espai i el temps. Però el que no té raó de ser, el que s'enfonsa inevitablement en un moment de crisi, és tota estructuració artificial oposada al rumb progressiu de la Història. Va desfer-se l'Imperi austrohongarés; va quedar esquarterat per la guerra perque allà també, com a Espanya, l'Estat feia impossible la lliure coordinació nacional. A Espanya, que en suma és el que queda d'un vell imperi, li està reservat una fi semblant, seguint el procés d'enfonsament, si no es tritura l'Estat per a fer sobre les seves runes una estructuració enfocada cap endavant i no endarrere, com passa ara.
L'aspiració d'un espanyol revolucionari no ha de ser que un dia, potser no llunyà, seguint l'impuls actual, la Península Ibèrica quedi convertida en un mosaïi balcànic en rivalitats i lluites armades fomentades per l'imperialisme estranger, sinó que, per contra, ha de tendir a buscar la lliure i espontània reincorporació de Portugal a la gran unitat ibèrica”…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada