dimecres, 2 de febrer del 2011

Pessoa i la civilització ibèrica

"A la península hispànica, d'una banda a l'altra, nosaltres no som pas llatins, som ibèrics. Cal basar-se en això, abans que en res més. Res tenim en comú, psicològicament, amb els dos països hereus de la civilització llatina pròpiament dita — Itàlia i França. Nosaltres no som llatins, som ibèrics. Tenim — espanyols i portuguesos — una mentalitat a part de la resta d'Europa. Per més diferències que ens en separin ( i aquestes certament existeixen) som més propers psíquicament els uns dels altres, del que qualsevol de nosaltres de qualsevol altre poble extra-ibèric. S'han dit coses com ara que nosaltres els portuguesos som més semblants als francesos, o als italians, que als espanyols; feliçment no és veritat".
(Recull de textos per a la pel·lícula "Mensagem")

"Nosaltres, ibèrics, som un encreuament de dos civilitzacions — la romana i l'àrab. A França i a Alemanya la civilització romana existeix superposada al fons original, sense cap més influència civilitzacional. Som, per això, més complexes i fecunds, per naturalesa, que França i Alemanya, [...]"
("Problema Ibérico")

"Ibèria
Separats, tindrem, cadascun de nosaltres, un sentit nacional; no tenim sentit civilitzacional. Podrem existir més o menys dignament i decent, com qualsevol Bèlgica o qualsevol Suïssa, però això no és existència digna a la que es pugui aspirar. Valem més que això; tenim dret a fer més que existir."
("Sentido nacional e sentido civilizacional: a Civilização Ibérica")

"Si som ibèrics, tenim dret a esperar que tot ha de tendir cap a una política ibèrica, cap a una civilització ibèrica que, comuna als països que composen Ibèria, a tots, no obstant, transcendeixi (transcendeixi a cadascun d'ells individualment)."
("A síntese cultural ibérica")

"Puix, doncs, s'ha de tendir cap a alguna unitat ibèrica, al mateix temps s'estableix que aquesta unitat ha d'estar constituïda per pobles el més divergents possible dins d'aquesta unitat. Desapareix per tant, per absurda, per ibèricament criminal, tota temptativa que es vulgui esbossar d'absorció d'un país per altre, com criminal resulta, llavors també, l'absorció (fictícia, de fet) de la nació catalana per Castella. Perque arribem finalment a la visió integral de la confederació ibèrica".
("Problema Ibérico")

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada