Ahir va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la presentació de la "Llei de l'occità, aranés en Aran", que va ser aprovada el 22 de setembre de 2010.
A l'acte, a més del president de l'IEC, el sociòleg Salvador Giner, i Enric Garriga Trullols, president del CAOC (Centre d'Agermanament Occitano-Català), intervingueren alguns ponents de la llei (les diputades Carme Vidal -CDC- i Maria Àngels Cabasés -ERC-, i el diputat Francesc Pané -ICV), el Síndic del Conselh Generau d'Aran, Paco Boya, i Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta llei suposa un avanç substancial en el reconeixement de la identitat aranesa i occitana, i el seu autogovern, ja que la Vall d'Aran es converteix així en el primer i únic territori d'Occitània on la llengua occitana, anomenada aqui aranés, aconsegueix la oficialitat. Es col·loca així l'Aran a la centralitat de la comunitat occitana, i suposa un exemple, un referent i una esperança per a la resta de territoris. El territori més petit d'Occitània, i amb el menor nombre de parlants, ha donat el pas més important en favor de la seva llengua i cultura. A més, potencia els lligams i els compromís entre Catalunya i Occitània, en contacte des de l'època medieval, i que avui dia, en el context europeu, es tradueix en interessos econòmics i culturals de gran importància.
S'enforteix l'idioma i se li dota dels mecanismes necessaris, no només per a la seva supervivència, sinó per a la seva recuperació. Es creen instruments com ara una plataforma audiovisual de televisió per Internet, Hèm TV, o l'Institut d'Estudis Aranesi, que vetllarà per la llengua, cultura i identitat araneses, així com garantir la unitat de la llengua occitana; però el més important és la prioritat que se'n dóna a l'educació.
Suposa una gran passa al front, ja que, amb uns 6.000 parlants, la oficialitat no es circumscriu només a la Vall d'Aran, sinó que inclou tota Catalunya, passant així a ser la tercera llengua oficial a tot el territori, garantint-se així el respecte per a totes elles.
Catalunya es converteix així en l'únic territori de la UE, juntament amb Luxemburg, que té tres llengües com a oficials; és una lliçó de respecte, implicació, sensibilitat i valentia, una actitud molt diferent a la d'altres territoris, a on no només una única llengua pot gaudir de respecte i oficialitat, sinó que s'intenta minoritzar a la resta.
Com va dir Francesc Pané, no passaria pas res si desapareix una papallona, queden moltes altres papallones; ni si desapareixen totes les papallones, encara hi haurien molts altres animals; però un món sense papallones ens faria molt més pobres a tots. Una llengua és una manera d'explicar el món, una cosmovisió, un ànima. Que cada setmana morin dues llengües al món, ens empobreix...
A l'acte, a més del president de l'IEC, el sociòleg Salvador Giner, i Enric Garriga Trullols, president del CAOC (Centre d'Agermanament Occitano-Català), intervingueren alguns ponents de la llei (les diputades Carme Vidal -CDC- i Maria Àngels Cabasés -ERC-, i el diputat Francesc Pané -ICV), el Síndic del Conselh Generau d'Aran, Paco Boya, i Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta llei suposa un avanç substancial en el reconeixement de la identitat aranesa i occitana, i el seu autogovern, ja que la Vall d'Aran es converteix així en el primer i únic territori d'Occitània on la llengua occitana, anomenada aqui aranés, aconsegueix la oficialitat. Es col·loca així l'Aran a la centralitat de la comunitat occitana, i suposa un exemple, un referent i una esperança per a la resta de territoris. El territori més petit d'Occitània, i amb el menor nombre de parlants, ha donat el pas més important en favor de la seva llengua i cultura. A més, potencia els lligams i els compromís entre Catalunya i Occitània, en contacte des de l'època medieval, i que avui dia, en el context europeu, es tradueix en interessos econòmics i culturals de gran importància.S'enforteix l'idioma i se li dota dels mecanismes necessaris, no només per a la seva supervivència, sinó per a la seva recuperació. Es creen instruments com ara una plataforma audiovisual de televisió per Internet, Hèm TV, o l'Institut d'Estudis Aranesi, que vetllarà per la llengua, cultura i identitat araneses, així com garantir la unitat de la llengua occitana; però el més important és la prioritat que se'n dóna a l'educació.
Suposa una gran passa al front, ja que, amb uns 6.000 parlants, la oficialitat no es circumscriu només a la Vall d'Aran, sinó que inclou tota Catalunya, passant així a ser la tercera llengua oficial a tot el territori, garantint-se així el respecte per a totes elles.
Catalunya es converteix així en l'únic territori de la UE, juntament amb Luxemburg, que té tres llengües com a oficials; és una lliçó de respecte, implicació, sensibilitat i valentia, una actitud molt diferent a la d'altres territoris, a on no només una única llengua pot gaudir de respecte i oficialitat, sinó que s'intenta minoritzar a la resta.
Com va dir Francesc Pané, no passaria pas res si desapareix una papallona, queden moltes altres papallones; ni si desapareixen totes les papallones, encara hi haurien molts altres animals; però un món sense papallones ens faria molt més pobres a tots. Una llengua és una manera d'explicar el món, una cosmovisió, un ànima. Que cada setmana morin dues llengües al món, ens empobreix...
